Tomàs Milans i Godayol

L'auge del període barroc, a principis del segle XVIII, va ser un moment de guerres i aixecaments a Catalunya, però també de la creació d'una cort reial a Barcelona després de tres segles sense tenir-ne. Per això, els músics i compositors de Catalunya es van posar en contacte amb els estils i tècniques més avançats de Nàpols, París i Viena. Tomàs Milans (1672-1742) és un dels principals compositors d'aquest període, contemporani amb Fux, Delalande, Caldara, Scarlatti i Albinoni, tot i que va compondre només música religiosa per la seva obra com a mestre de capella a Barcelona i Girona. Aquest enregistrament conté una selecció variada, del Magnificat per vuit veus sobre un ostinato a la cantata en espanyol Suspende infelice per soprano i continu, el dramàtic motet Charitas Dei, l'exultant Nunc dimittis o el brillant Litanae Lauretanae. Una àmplia col·lecció de formes i gèneres de gran vitalitat i importància a Catalunya durant el barroc, utilitzades per un dels mestres de capella més importants durant aquest període, i realitzada amb precisió i brillantor per un dels grups musicals més prestigiosos de Catalunya en aquest tipus de repertori.